La màquina Hamlet

Hamlet s’interpreta a sí mateix en l’intent desesperant de trobar sentit a la seva existència. No estem a l’època de Shakespeare, s’interpreta a sí mateix en el nostre present més immediat. Ara mateix, davant nostre. I en aquesta representació infinita, Hamlet (o qui l’interpreta) ja ha acabat amb totes les corts reials de Dinamarca, i amb tots els governs del món, i amb tots els sistemes econòmics, i amb totes les ideologies. I encara res té sentit.

Hamlet s’interpreta a sí mateix, ara, davant nostre, i intenta lluitar contra l’última gran evidència: res té sentit, res ha tingut sentit i res tindrà sentit. Mentrestant, la seva víctima, Ofèlia, troba una causa, un sentit, un propòsit i es desempallega del seu rol de víctima i maleeix tot allò que l’ha oprimit. El món ha canviat. Ara la protagonista és Ofèlia.

La màquina Hamlet és un dels textos més icònics del teatre contemporani europeu. Deu anys després de Hamlet de Shakespeare, Projecte Ingenu s’enfronta a la seva versió postdramàtica: la de Heiner Müller.