Cançons que acaben en fade out

Per què associem Rocío Jurado amb l’Espanya “cañí” i Alaska amb la contracultura dels vuitanta quan “la más grande” va cantar a l’empoderament i la masturbació femenina i Olvido Gara fa anys que col·labora amb la ràdio de la Conferència Episcopal? Té a veure amb l’apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola? Té a veure amb el model de dona que projecta cada artista? Té a veure amb qüestions musicals, estètiques o de classe? Cançons que acaben en fade out intenta respondre a aquestes preguntes des de l’escena, convertint una recerca musicològica en una conferència performativa amb mirada feminista, ànima folklòrica i música en directe.

“La peça és una recerca, un concert i un espectacle humorístic. És una festa i alhora un homenatge compromès a unes icones silenciades del feminisme i el col·lectiu LGTBIQ+. I sobretot és una crida a mirar més enllà del que sembla evident, a qüestionar allò que hem acceptat sense pensar-ho. I una demostració que ho podem fer sense perdre el somriure.” Alba Cuenca, Recomana.cat

PREMIS

Projecte guanyador de la Beca Odisseu Eòlia i+D 2022